3. Seguiment i evolució de la webquest

La proposta de creació de la webquest ha estat un complement enriquidor en el desenvolupament de l’assignatura.

Tot i que les dificultats tècniques han estat en alguns moments quasi desesperants, el fet d’aprendre a treballar en aquest entorn ens ha obert moltes possibilitats de cara, en concret, a les qui treballem en l’àmbit de l’educació: un nou recurs amb moltes possibilitats d’utilització en diferents circumstàncies. En aquest sentit, treballar en equip ens ha permès aconseguir resoldre els problemes tècnics amb més facilitat, així com la reflexió i la discussió dels nostres punts de vista, analitzant les nostres opinions i modificant-les en els punts que anàvem acordant.

Es posa a prova la nostra capacitat d’integrar els conceptes de l’assignatura per tal de construir un entorn amb recursos dirigits al foment de la interculturalitat, i això ha estat motivador i enriquidor. L’objectiu ha estat oferir propostes per a que els alumnes participin activament en la feina de la transformació social.

A més, ens posem en la situació dels protagonistes del conflicte de la PAC1, concretament en la d’aquell qui proposa les activitats, i això ajuda encara més a posar-se en la situació d’aquell mestre i també de reflexionar sobre les nostres posicions i propostes. I en aquest sentit penso que seria important que totes les activitats de la webquest s’acompanyessin d’un apropament inicial tot proposant els objectius a aconseguir i construir aquests amb els alumnes, fent-los també partíceps de la construcció de les activitats i estimulant-los per a la proposta d’idees.

2. Debat

La interculturalitat ha estat un concepte que he descobert més desconegut per mi del que pensava a priori en començar l’assignatura. En aquest sentit el debat, ha significat un aprenentatge personal per a poder aprofundir en la interculturalitat que forma part de la realitat a tots els nivells. En aquest sentit la situació proposada dels dos mestres, a mi, com a docent, m’ha situat en un context similar al que en algunes ocasions se m’ha pogut presentar però amb altres matisos i circumstàncies. La qüestió del conflicte és un estímul per a reflexionar personal.

De la mateixa manera, el debat ha estat molt productiu per a tots. Gràcies a les opinions dels companys he estimulat la meva pròpia reflexió personal i a vegades, sense esperar-m’ho en un principi, anar modificant, perfilant i anar aprofundint sobre altres punts de vista que t’ofereixen els companys. Ha estat interessant veure com les opinions i reflexions s’han anat enriquint progressivament amb els conceptes teòrics del mòdul.

M’ha semblat interessant reflexionar sobre la importància del treball en equip i cooperatiu que ha d’existir en un claustre i ,malauradament, encara ens queda molt com a mestres per treballar amb una metodologia cooperativa per a potenciar la interculturalitat; i també com els materials i la metodologia emprada afavoreix o no un aprenentatge, i reflexionar sobre els criteris que emprem per planificar les classes, els objectius que volem aconseguir, quins valors i actituds volem transmetre, analitzar si la metodologia i els recursos materials, humans etc., són els més adequats pel grup classe als quals van dirigits.

És una gran fita, i entre tots podem anar cambiant moltes coses, però el canvi comença en nosaltres mateixos.